Vós, Senyor, sou el nostre pare, el vostre nom és, des de sempre, El-nostre-redemptor. Senyor, per què deixeu que ens desviem dels vostres camins, que els nostres cors s’obstinin a no creure en vós?
Reconcilieu-vos amb nosaltres per amor dels vostres servents, per amor de les tribus que heu pres per heretat. Oh, si esquincéssiu el cel i baixéssiu, si davant vostre es fonguessin les muntanyes! Cap orella no ha sentit ni cap ull no ha vist mai un Déu, fora de vós, que salvés els qui esperen en ell. Vós veníeu a trobar els qui feien el bé i es recordaven dels vostres camins.
Però ara us heu disgustat amb nosaltres, que hem pecat i ens hem rebel·lat sempre contra vós. Tots som semblants a persones impures, cap de les nostres bones obres no és més que la roba tacada d’impureses. Ens marcim tots nosaltres com la fulla caiguda i les nostres culpes se’ns emporten com el vent.
No hi ha ningú que invoqui el vostre nom, que es recolzi en vós en desvetllar-se, perquè ens heu amagat la vostra mirada i ens abandoneu a les nostres culpes.
Però enmig de tot, Senyor, sou el nostre pare; nosaltres som l’argila, i vós, el terrisser; tots som obra de les vostres mans.

Is 63,16b-17.19b.64,2b-7

Salm Responsorial

Sl 79,2ac.3bc.15-16.18.19 (R.:4)

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, us desitjo la gràcia i la pau de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor. Sempre beneeixo Déu per vosaltres, pensant en la gràcia que us ha donat en Jesucrist.
De tot us ha enriquit en ell: de tot do de paraula i de coneixement. El testimoniatge que doneu de Crist s’ha refermat tant entre vosaltres que no us manca cap mena de do, mentre viviu esperant la manifestació de Jesucrist, el nostre Senyor.
Ell també us mantindrà ferms fins a la fi, perquè el dia de Jesucrist, el nostre Senyor, sigueu trobats irreprensibles.
Déu és fidel, i és ell qui us ha cridat a viure en comunió amb el seu Fill Jesucrist.

1Co 1,3-9

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, deia Jesús als seus deixebles:
«Estigueu atents, vetlleu. No sabeu quan vindrà el temps decisiu. L’home que se’n va a terres llunyanes, sortint de casa deixa els seus criats responsables de les tasques que confia a cadascun, i al porter li recomana que vetlli.
Igual heu de vetllar vosaltres, perquè no sabeu quan tornarà l’amo de casa; no sabeu si vindrà al vespre, a mitjanit, al cant del gall, a la matinada. El tindreu aquí a l’hora menys pensada: mireu que no us trobi dormint.
I això que us dic a vosaltres, ho dic a tothom: Vetlleu.»

Mt 13,33-37

"I això que us dic a vosaltres, ho dic a tothom: Vetlleu"

Comencem un nou temps litúrgic, el temps d’Advent, de preparació per a la vinguda del Senyor, del Redemptor. Així ho diu el profeta Isaïes: El vostre nom és, des de sempre, El-nostre-redemptor. Cap orella no ha sentit ni cap ull no ha vist mai un Déu fora de vós, que salvés els qui esperen en ell. Per això desitja Isaïes: Oh, si esquincéssiu el cel i baixéssiu, si davant vostre es fonguessin les muntanyes. És el desig de l’arribada del Salvador i Redemptor. Aquest és també el nostre desig en aquest temps d’Advent. De fet aquesta frase la sentirem diverses vegades durant l’Advent. I Jesús a l’evangeli manifesta clarament: No sabeu quan vindrà el temps decisiu. Per tant, sabem que vindrà el Senyor. Vindrà al final de la nostra vida però no sabem quan. Per això repeteix: El tindreu aquí a l’hora menys pensada: mireu que no us trobi dormint. Perquè aquesta és la recomanació del Senyor, I això que us dic a vosaltres, ho dic a tothom: Vetlleu. És la mateixa paraula que ressonava en començar l’evangeli: Estigueu atents, vetlleu. No es tracta, per tant, de fer càlculs (com passa tot sovint) sobre quan arribarà la fi del món; la història dona testimoni que hi ha hagut moments en què es pensava que la fi del món era immediata: no ho sabem, no perdem el temps en allò que no podem saber. El que sí sabem és que hem d’estar en una vigilància constant i responsable que exclou tant la impaciència com la son, el temor o el relaxament. El que cal és vetllar, estar a punt per a quan arribi el Senyor, fer servir el nostre temps per a viure a fons la nostra fe. És això també el que ens demana sant Pau a la segona lectura en la certesa que Déu no ens deixarà mai: Ell us mantindrà ferms fins a la fi, perquè el dia de Jesucrist, el nostre Senyor, sigueu trobats irreprensibles. És això el que se’ns demana, que la nostra vida, la nostra conducta sigui irreprensible i que visquem sempre en comunió amb el seu Fill Jesucrist. Preparem-nos per a rebre Jesús per Nadal i així ens prepararem també per rebre’l quan vingui a la fi de la nostra vida.

Mn. Jaume Pedrós

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi	Réquiem de Mozart	Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I	El Messies de Händel II	El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I	La Passió segons sant Mateu II	Messa da Réquiem de Verdi